Recorregut vital.

Quan jo era petit, de gran volia ser explorador.

Així és que em vaig dedicar a explorar el meu entorn; primer el pis on vivíem a Lleida, més tard el pati de l'escola, i el camí d'anar a l'escola. De tot el que descobria en feia una història que captivava els meus amics i neguitejava els meus pares i professors, preocupats pel meu futur...
Massa imaginació, deien.

Un futur que em va portar a explorar el treball social, amb toxicòmans, immigrants, sense sostre, etc..., on em vaig formar en “Gestió de les emocions” i "Acompanyament als processos de dol” (Fund. DOMO), “Gestió d'ajuda” i "Resolució de conflictes" (Fund. Pere Tarrés).
Explicant contes als usuaris acollits en els centres, vaig descobrir el valor docent del conte i la seva força terapèutica.

És clar que tot això fou després de treballar a l'Ajuntament de St. Llorenç Savall, Àrea de Medi Ambient, com a encarregat de la deixalleria i dels jardins del poble (és a dir: ajudant de peó a mitja jornada). Tasca que alternava amb les sessions de contes, en escoles, centres cívics, biblioteques, celebracions, etc., on vaig descobrir com són d'apreciats els contes clàssics pels adults (qui ho diria! Em pensava ser l'únic!).

Però el meu sostre professional és anterior, i ho recordo amb enyorança. Hi vaig arribar per casualitat de la mà de l'amic Pau Tarruell (Bufanúvols), qui va veure l'anunci i em va convèncer de presentar-m'hi: "Responsable de logística" al restaurant "La Mola" al parc de St. Llorenç del Munt i l'Obac (1096m.).
Mai no he tornat a treballar tan amunt...

La meva feina consistia a traginar amb tres mules i tres burres tot el que el restaurant havia de menester.

Durant els dos anys que treballí de "burrero" no vaig poder aplicar els meus coneixements de naturopatia i aromateràpia, que havia adquirit al "Centre mèdic Sagrada Família" ni els de Shiatsu amb Hideo Assai, sinó els que havien estat el fruit de les meves troballes anteriors, quan investigava la vida "alternativa" cuidant cabres i menant un hort a Monars, Pirineu Garrotxí.
Quines sessions de contes! De nit, a la vora del foc!
 
Hi vaig arribar perquè mossèn Dalmau em va fer fora del castell de Gallifa, on em va dur perquè hi tingués cura del "Santuari de la Mare de Déu de l'Ecologia". M'havia anat a trobar a l'ermita de St. Salvador a la muntanya de Montserrat, on explorava els beneficis de la contemplació i de la pràctica del Zen, que encara no he acabat d'explorar, font de poesia i arrelament en la realitat.

Però abans em vaig interessar pel fascinant món empresarial, en el sector dels animals de companyia, un cop em vaig haver cansat de l'electrònica, ram que em va introduir en l'entramat comercial. És en aquesta època quan aprenc l'art de l'ensinistrament caní, que més tard em serví per finançar l'eremitisme.

Com hi arribo al món de l'empresa, jo que anava de “Hippy”? Per matrimoni. Matrimoni amb moments feliços, com el naixement del meu fill Oriol, i que tingué un feliç final: ens divorciàrem...

Abans de “Yuppie”, “Hippy”; i abans encara, estudiant ; un adolescent que es volia menjar el món.

Un món que jo, de petit, volia explorar.

Ara explico contes, mapes dels viatges d'un explorador que encara troba espais verges on deixar-se anar...


Perot
"Estima i fes el que vulguis."